El nou ‘boom’ del vídeo privat que pot ser públic en directe

La possibilitat que els usuaris puguin mostrar en directe algun fet del que són testimonis gràcies a aplicacions que poden ser utilitzades des d’un smartphone introdueix de nou un element d’entropia interessant en el dia a dia de tothom i també de les institucions i empreses.LIVE

L’exercici del periodisme, de la informació en viu ha guanyat una eina importantíssima que ja estava anunciada feia temps. De fet, Periscope naixia a partir de les necessitats de tenir informació de l’entorn d’un dels seus creadors, Kayvon Beykpour, durant les protestes de l’estiu de 2013 a la plaça Taksim a Istambul. L’aplicació està associada a Twitter, eina important avui per la difusió d’informació. Però Periscope, comprada per la marca de l’ocell blau, representava la reacció a una altra aplicació d’èxit com Merkaat que havia aparegut el febrer del 2015. A partir d’ara sembla que a un professional de la informació amb un dispositiu mòbil amb càmera a la mà faci un directe d’allò que viu o que veu. Als periodistes se’ls hi gira feina i potser hauran d’anar pensant en pròtesis que els permeti enregistrar amb el mòbil mentre fan la seva feina habitual amb els altres dos braços i les dues mans de fàbrica disponibles.

La nova variable que els organitzadors d’events o les institucions o han d’estudiar no és el giny mòbil que permet enregistrar imatges i sons, sinó el fet que aquesta captura gairebé es pot emetre simultàniament a un nombre desconegut de gent. La frescor que aporta el directe és indiscutible, així com també els riscos de l’imprevist que pot passar mentre té lloc l’streaming. I després, el més important, la manera com això construeix i reconstrueix la percepció que els seguidors tenen dels protagonistes i les entitats vinculades de manera directa, en la renegociació de la imatge de marca personal o empresarial. Aleshores, per què no incorporar-ho ja amb normalitat a les estratègies de comunicació? No hi ha res com ser testimoni directe d’alguna cosa i l’impacte que genera la satisfacció per viure-ho de prop i poder mostrar-ho als seguidors (siguin amics, familiars o no) reverteix positivament sobre el valor concedit al esdeveniment, la institució o marca. És clar que hi ha límits que cal controlar, com l’emissió d’espectacles on les pantalles a més són molestos distractors. Els organitzadors d’actes hi han de conviure amb un període en el que aquesta nova revifalla de l’amor pel directe generarà situacions noves per a les quals caldrà està preparat. La fredor en la reacció i el càlcul de la rèplica a unes imatges i sons emesos en directe fa uns moments és més que aconsellable.

Com que el present sembla que és fugaç, algunes aplicacions que poden retransmetre imatges i sons en simultaneïtat o pràctica fan que una vegada emès el video aquest desaparegui de la xarxa (ja ho feia Snapchat això) si l’autor vol, encara que pot quedar emmagatzemat al dispositiu o en una plataforma en la que l’usuari estigui donat d’alta, com, per exemple, permet fer Katch.

I el que ja no es pot tornar a veure sembla que no ha existit. Amb tot, els qui decideixin fer públic un vídeo en directe han de saber que potser hi haurà gent o mitjans que se les empescaran per guardar el document i emprendre, si s’escau, accions legals. També aquí hi haurà innovacions, qui ho pot dubtar? L’emissor sap què farà ell amb els seus continguts, però desconeix el que poden fer els seus seguidors –alguns dels quals poden ser detractors- amb els mateixos.

I què passa si una institució té un o més elements actius que usen alguna d’aquestes aplicacions per fer comentaris o parlar de la mateixa o de les activitats que hi duu a terme en la mateixa o de les que la marca organitza? El més coherent sembla que hi hagi un ús pactat de manera que els usuaris i les institucions en surtin afavorits. El Futbol Club Barcelona i el “periscòpic” Gerard Piqué –un convicte i hàbil adoptant i adaptador de ginys transmissors d’imatge personal aliat de l’ús de la naturalitat per compensar l’excessiva tendència a la dramatització i conflictivitat de l’esport d’elit – són dues marques que es construeixen i reconstrueixen entre seguidors i detractors i ambdós poden aprofitar-se de l’impacte que el testimoni en directe transmet sempre i quan estigui en consonància amb els valors positius amb els quals es volen vincular i que han de servir per posicionar-los sempre el millor possible.

I l’aparició de noves aplicacions –ara comença a sonar amb força l’opció Upclose que compta amb el suport del desenvolupador Rushmore -, amb unes característiques determinades, compatibles per a uns ginys o per altres, i que entren en el joc de la competència empresarial més ferotge amb l‘objectiu d’aconseguir el major nombre d’usuaris possibles per amplificar el seu impacte i èxit comercial, dibuixarà noves complexitats de negociació de percepcions en directe que s’hauran d’anar resolent de la millor forma possible, encara que si pot ser amb previsió i a l’avançada, millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s