Microcàmeres i nanotecnologia: miniaturitzar amb qualitat.

La miniaturització de ginys electrònics aptes per captar imatges de gran qualitat està assolint fites cada cop majors. Feia uns mesos, la NASA presentava una càmera anomenada Marvel que podia oferir imatges en 3D del cervell, pensada per a la cirurgia el menys invasiva possible en el tractament de possibles malalties o problemes intracranials. La càmera fa 4 milímetres de diàmetre i 15 de llarg. Està clar que la seva aplicació es pot fer extensible a l’exploració de qualsevol àrea del cos.

camera1_edited-1

Però també l’espionatge està especialment interessat en aquest tipus d’avenços, amb càmeres totalment wearables adaptades a qualsevol objecte que pot ser usat amb normalitat en qualsevol espai. Ulleres, claus, termos, rellotges, bolígrafs, memòries usb o qualsevol altre suport és ja susceptible d’amagar una petita càmera o un micròfon que enregistra cada vegada amb millor qualitat el testimoni. També això va acompanyat d’una millora en la capacitat d’emmagatzematge. En alguns casos, per exemple, es garanteix un enregistrament de 144 hores de so amb una qualitat de 8 khz 36 en una memòria de 2GB d’un captador de so amagat en una tarja de crèdit.

Aquest és l’objectiu, guanyar en qualitat a mida que es disminueix la mida de l’element òptic i foto o audiocaptor. Tot gràcies a la microelectrònica i a la microdigitalització o a les micro-nanotecnologies. Si algú vol saber a què ens referim, pot visitar el següent enllaç de l’Institut of Microelectronics of Barcelona IMB-CNM per adonar-se de la dimensió del nou univers de la recerca en miniatura i les implicacions dels avenços a les diferents esferes de la vida. També és molt recomanable el passeig per les diferents publicacions relacionades.

D’aquestes millores en gaudeix qualsevol que vulgui usar una càmera de petites dimensions per captar escenes de la vida diària o per mostrar activitats amb perspectives noves, ja sigui instal·lades a eartphones o preparades per subjectar a un casc o un dron. Tant important com la disminució del giny és l’evolució en els sistemes estabilitzadors, als que sovint es presta poca atenció. Ara gairebé ningú en pensa, però quan les primeres càmeres es van començar a instal·lar als automòbils de Fórmula 1 o a les motos de les curses de Grans Premis encara els sotracs feien que fossin punxades en molt poques ocasions per tal de no marejar l’audiència. Aquesta qüestió posa en relleu un altre “sector” que també ha hagut d’evolucionar amb rapidesa, i és tot el que té a veure amb la transmissió del senyal a distància. De manera que les microcàmeres són sovint la punta d’un iceberg en el que estan involucrats molts altres elements. Tot ja a nivell molt nano, nano, nano…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s