El càlcul energèticament eficient de l’esforç formatiu en TIC

Les persones tendim a moure’ns de manera que minimitzem el cost energètic mentre caminem i ajustem el programa motor del nostre cos en qüestió de segons davant de dificultats que ens impedeixin fer-ho amb normalitat. Així ho indiquen els resultats d’un estudi dut a terme per investigadors del departament de Fisiologia Biomèdica i Kinesiologia de la universitat canadenca Simon Fraser recentment publicat. Per analitzar-ho han utilitzat un exoesquelet robòtic adaptat a les cames dels subjectes experimentals, al qual donaven ordres que demanaven o exigien un major o menor esforç per dur a terme l’acció de caminar durant alguns minuts.

2

Tenim, doncs, la tendència a adaptar-nos a les coses, però també d’adaptar les coses a les nostres necessitats. Hauríem, en qualsevol cas, de tenir ben present la qüestió de la cerca de l’eficiència energètica per entendre igualment els usos que fem de les tecnologies de la comunicació.

L’evolució de la comunicació i de les seves eines són un exemple claríssim de la voluntat d’aconseguir objectius amb la menor despesa energètica possible tenint un coneixement profund dels procediments que calen per aconseguir-ho. Aquesta qüestió ha determinat la velocitat en l’adopció i l’adaptació de les tecnologies a nivell planetari teixint una atapeïda xarxa de senyals que, per cert -i parlant d’energia-, també està influint en el canvi climàtic.[1]

Continuem, però, parlant del paper que l’element comunicatiu té en l’obtenció de la resposta a les necessitats de l’ésser humà contemporani amb la major eficiència (tot i que sovint es cau en la temptació d’usar la fórmula més eficaç). La recerca anterior posa de manifest que els èxits es poden aconseguir després d’un temps previ de convivència amb el giny, d’adaptació i d’estudi de les seves característiques. Les tecnologies de les comunicacions poden, per tant, suportar la metàfora de la pròtesi de l’experiment canadenc, qüestió a la que, si se’ns permet, el 1964 Marshall McLuhan va saber treure profit tot i parlant dels instruments com extensions dels humans al seu llibre “Understanding media. The extensions of man.”[2]

Sovint, el temps dedicat a l’obtenció de la destresa en l’ús eficient de la tecnologia amb interessos formatius, informatius o comunicatius passa desapercebut. Un dels grans problemes encara per solucionar rau en saber fer un càlcul ajustat del temps que per a una institució o per a una persona suposa la formació en l’ús de noves tecnologies o llenguatges i l’assoliment dels objectius pedagògics esperats. En la mesura del possible, es pretén aconseguir una vigència prolongada dels estudis en la pràctica que justifiqui la inversió formativa, sense que aquests nous coneixements i destreses resultin superats ben aviat per l’adveniment d’una altra innovació molt diferent a la coneguda, impedint gairebé l’amortització de la inversió realitzada. De vegades, la velocitat com apareixen les innovacions ens impulsa a valorar, doncs, l’eficàcia energètica per davant de l’eficiència.

En tot cas, una vegada que estem decidits a millorar la nostra formació en el coneixement del nou giny o aplicació per a objectius diversos, cal fer un bon disseny de la posada en marxa de la decisió presa, on intervindrien qüestions com l’avaluació, la planificació, la motivació i suport rebuts i la paciència que estem disposats a invertir per assolir els objectius esperats en el temps previst, qüestions que, amb les lògiques adaptacions, bé poden aplicar-se tant a una persona com a una organització.

Avaluació

Abans de prendre la decisió d’usar una tecnologia que serveix per comunicar o per construir continguts comunicatius o que pot ser usada en la docència hi ha, lògicament, un procediment d’avaluació que pot ser més lent o més curt. L’adopció massiva d’un giny –o d’una aplicació- pot convertir-se, per exemple, en un argument que influeixi en la nostra decisió d’adquirir-lo per no quedar-nos fora del grup social amb el que volem estar integrats i, per tant, connectats.

En els procediments d’avaluació cal tenir en compte la variable “risc” que s’està disposat a assumir, ja que sovint ens trobem en la situació d’haver de triar la millor de les bones decisions o de les menys dolentes. Fer un llistat amb totes les possibilitats i proporcionar-lis un grau de dificultat ens ajudarà a prendre la resolució més ajustada d’acord amb les nostres disponibilitats.

Planificació

Voler usar un dispositiu o un software demana, cosa que sovint oblidem, un temps per a l’aprenentatge i el seu domini. El nivell d’expertesa en l’ús de la cosa ja depèn de cadascú, del que vulgui o desitgi arribar a ser, però està clar que hi ha una relació ben directa amb el nombre d’hores que s’hi dediquen a usar-la i a conèixer-la més profundament. És per això que cada vegada resulta més necessari planificar amb la màxima antelació possible la consecució d’un nivell de destresa tecnològic determinat -que, malauradament, no ve donat amb l’adquisició del giny-, i comprovar que està vinculat amb l’obtenció, durant el temps disponible o que s’hi dedica, d’unes habilitats que a la seva vegada seran un pas previ i nou punt de partida per la fase següent d’aprenentatge. És important detenir-se i fer un càlcul aproximat del nombre d’hores que tenim previst destinar a la formació i la pràctica amb l’eina fins assolir un bon nivell i veure els espais que ocuparan en les agendes. Aquesta visualització ens permetrà intuir el temps durant el qual haurem de mantenir el ritme formatiu i esbrinar si és compatible amb la resta d’activitats que veníem realitzant.

Motivació i suport

És en aquest punt que la motivació i el seu manteniment juguen un paper determinant, perquè sovint hi trobarem destorbs que ens impediran practicar i estudiar en la millor de les condicions possibles. Reconèixer això ja representa un triomf que evita moltes frustracions i abandonaments prematurs. La gestió de la pressa és un altre factor. ¿Quina o quanta pressa tenim en obtenir un nivell de destresa determinat amb una tecnologia? Aquesta qüestió influeix ben directament en el càlcul del nombre d’hores que estem disposats a dedicar-li a la pràctica amb la nova tecnologia avaluant, entre diferents coses, la relació que mantindrem amb els éssers propers per la gestió de les responsabilitats o repartiment de tasques a la llar o la reducció en el temps dedicat a dormir i descansar. Els qui es veuran afectats per la decisió de millorar en la destresa i coneixement d’una eina i el temps de formació presencial o no han de conèixer i ser còmplices dels canvis i “sacrificis” que suposa aquesta decisió i ser sensibles amb els possibles transformacions d’humor de l’estudiant de la nova TIC. La millor de les situacions és aquella en la que qui decideix dedicar unes hores a millorar la seva formació general o en TIC ho explica a les persones a les quals pot afectar aquest propòsit i compta amb el seu suport i comprensió. No hi ha res pitjor que trobar-se incomprès o en un ambient hostil mentre es procura assolir i gaudir d’un bon aprenentatge.

Gestió de la paciència

Quin és el límit de la nostra paciència per assolir una fita a la qual estem disposats a arribar? La capacitat d’avaluar un replegament necessari també es converteix en un factor formatiu ben important. De vegades, quan som incapaços d’avançar, val més aturar-se per tornar una mica enrere, revisar el que fem i com ho fem i demanar suport per poder superar l’escull. És important entendre que durant el procés formatiu de cerca de l’eficiència energètica durant l’aprenentatge TIC han d’aparèixer moments de pausa per reflexionar, avaluar les coses prenent certa distància i descansar per recuperar forces. L’angoixa, sovint motivada per una falta de temps o una mala planificació i dedicació del temps, és una enemiga de l’obtenció del coneixement.

Pensar en aquestes qüestions ens ajudarà a construir una decisió fortament argumentada que probablement ens permetrà gestionar de manera més eficient l’energia invertida en el camí d’aprenentatge d’una nova TIC, software o aplicació.

[1] Unes poques dades: el consum de tecnologies de la comunicació i la informació contribueix en un 2 a 2.5% de l’escalfament global. Aquí s’inclouen les línies de comunicació fixes i mòbils, les xarxes d’àrea local i de telecomunicacions, els servidors i els sistemes de refrigeració, el ordinadors i les pantalles que no s’apaguen i les impressores. La Unió Internacional de Telecomunicacions s’adona del problema i procura disminuir l’efecte promovent la sensibilització amb la qüestió de diverses maneres. Un dels objectius, inclòs en la parcel·la de sostenibilitat, és la d’aconseguir que al 2020 s’hagi produït una disminució en un 30% d’aquests gasos generats per l’activitat de les TIC que generen efecte hivernacle (GEI).

[2] Enllaç a l’edició en castellà: Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano.

Anuncis